Grup de consum

Bon dia companyes!

Reprenem l’activitat d’aquest curs acadèmic amb una proposta.

Hem organitzat un grup de consum conjunt per tal de poder-nos facilitar fruites i verdures directes del camp durant tot l’any. Us encoratgem a sumar-vos a la iniciativa ja que es tracta de productes ecològics, locals i de temporada.

Es fa una comanda cada setmana amb cistelles de 4 o 7kg a Can Rosset i l’agricultor les porta directament al carreró entre física i ETSEIB, on ens trobem amb els grups de consum de Biologia i Arquitectura per fer el repartiment. Cada setmana hi ha dos encarregats per aquesta tasca que després ho separen en cistelles. Els que no estan encarregats tan sols han de passar a recollir la seva cistella ja preparada. El preu varia en funció de la mida de la cistella i la quantitat de gent a dividir el preu del transport i van al voltant de 6€ per les de 4kg i 10€ per les de 7kg.

Es mostra Cartell grup consum.1.jpg.           Primera comanda

Us animem a participar-hi!!

Per inscriureus o si voleu més informació ens podeu trobar a ESF

Anuncis

EN EL PUNT DE MIRA 2013

Des d’ESF Universitat hem organitzat unes Jornades de reflexió sobre diferents aspectes de la societat actual amb xerrades entorn les relacions internacionals, les conseqüències del consumisme desmesurat i els recursos naturals. Aquí hi teniu els cartells:

En el punt de mira 2013

III Jornades d’Enginyeria Sense Fronteres per la Sensibilització

Totes les xerrades es realitzaran a l’Aula Capella de l’ETSEIB.

28 de novembre

10h: Transnacionals, una de les cares més fosques de l’economia dels mercats. A càrrec de Jesús Carrión, membre de l’ODG (Observatori del deute en la globalització).

Les transnacionals han acumulat tan poder econòmic, que s’ha convertit en poder polític i alteren les condicions de vida de milions de persones al món i ara també a l’Estat espanyol, vulnerant els drets humans per tal d’aconseguir el seu objectiu principal, la maximització de beneficis en el mínim temps possible. Restant impunes davant d’aquestes actuacions irresponsables. Per què?

PER A MÉS INFORMACIÓ, CONSULTA:

– Limitant el poder de les transnacionals

12h: Deute extern, qui deu a qui? A càrrec de Dani Gómez, membre de l’ODG.

Estem immersos en una crisi del deute, però sabem que fa més de 30 anys que els països empobrits pateixen una crisi de deute que ha suposat la gairebé desaparició del paper de l’Estat en la gestió de les polítiques socials. Es tracta de la mateixa crisi de deute o són crisis diferents? En què s’assemblen unes i altres? Reconeixem els mateixos actors i responsables en aquestes crisis o es tracten d’actors diferents? I les repostes socials, quines són? Realment s’hi pot fer alguna cosa des de la societat civil per resoldre el problema o, com ens diu la classe política: ‘No hi ha alternativa’?

PER A MÉS INFORMACIÓ, CONSULTA:

¿Quién controla el agujero de la deuda privada española?

Revista Economía Crítica

16h: Deute ecològic, el deute que no es pot tornar amb diners. A càrrec de Delphine Ortega, membre de l’ODG.

Davant la crisi ambiental a la qual ens estem enfrontant, cobra major rellevància el reclam de la societat civil i els moviments socials de reconeixement i reparació del deute ecològic, acumulat pels països industrialitzats a través del saqueig històric i present dels recursos naturals als països empobrits. Que és el deute ecològic? Quin són els seus mecanismes i impactes sobre els pobles i el medi ambient? Quines propostes sorgeixen des de la societat civil?

PER A MÉS INFORMACIÓ, CONSULTA:

Deuda Ecológica: ¿Quién debe a quién?

Deuda Ecológica: ¿Qué es la deuda ecológica?

Alianza de los Pueblos del Sur Acreedores de la Deuda Ecológica

– PRESENTACIÓ XERRADA

29 de novembre

10h: Impacte de les indústries extractives. A càrrec de Moisès Sobirana, membre d’Enginyeria Sense Fronteres.

La base material sobre la qual ens sustentem com a societat és el consum, tant energètic com de béns; tanmateix, els patrons dominants en l’actualitat d’extracció i obtenció de materials i energia són a la vegada insostenibles, injustos, insolidaris i antidemocràtics. Cal impulsar noves vies, així com opcions minoritzades, per invertir aquesta situació.

12h: Coltan, saps què hi ha al teu mòbil? A càrrec de Josep Maria Royo, membre de la Xarxa d’Entitats per la República Democràtica del Congo i investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB.

Reflexió sobre la situació de la República Democràtica del Congo (RDC), i el paper que l’explotació dels recursos naturals juga en la guerra que pateix aquest país, a més a més de les vinculacions locals, nacionals i internacionals que té aquest conflicte. Es parlarà també sobre les implicacions i conseqüències que té aquesta situació a casa nostra, pel que fa al Congrès Mundial dels Mòbils que es celebra a Barcelona fins al 2018.

PER A MÉS INFORMACIÓ, CONSULTA:

Xarxa d’Entitats per la República Democràtica del Congo: Què volem?

16h: Fracking, la nova i perillosa aposta per mantenir el consum de combustibles fòssils. A càrrec d’Ecologistes en Acció.

Què és el fracking o fractració hidràulica? Quines conseqüencies socials i mediambientals comporta? Es començarà amb la presentació de la versió curta del documental Gasland, tot seguit es procedirà a la presentació de l’informe dels efectes del fracking i aigua a l’estat espanyol que va publicar-se per primer cop la setmana passada a Madrid, havent fet una introducció sobre els efectes en general i la afectació prevista a Catalunya.

PER A MÉS INFORMACIÓ, CONSULTA:

– Fracking i Aigua a l’Estat Espanyol

– Què és el Fracking?

30 de novembre
10h: Sense Obsolescència Programada. A càrrec de Benito Muros, de l’empresa OEP Electrics.

Es farà un passi del documental “Comprar, llençar, comprar” i Benito Muros, ex-gerent d’OEP electrics i fundador del moviment SOP (Sin Obsolescencia Programada) exposarà què és l’obsolescència programada, aquell invent que fa que tot cada cop ens duri menys anys i mesos i fins i tot dies, i com ens afecta al nostre dia a dia i a la nostra economia. Es comentarà què és el Moviment Sense Obsolescència Programada, per a què es va fundar i quins són els seus objectius. Finalment, es reflexionarà sobre el model econòmic actual i quins són els canvis necessaris que s’han de dur a terme d’immediat.

12h: Cara a cara sobre l’energia nuclear. A càrrec de Javier Dies, catedràtic del departament d’energia nuclear i de Josep Puig, membre del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear.

Es reconeixen crèdits de lliure elecció per als estudiants/es de l’ETSEIB.

Junta de l’Escola

A les properes eleccions a Junta d’Escola el grup Universitat d’Enginyeria Sense Fronteres ens presentem a la candidatura assembleària EL PATI NOU. L’assemblea del grup hem decidit que aquest projecte forma part del nostre treball diari per aconseguir un model de societat més just, ètic i solidari. Alhora, s’està reforçant el teixit associatiu de la nostra Escola intentant apropiar-nos d’aquest espai institucional, col·lectivitzant la presa de decisions i fent així més participativa la universitat.

Si tu també hi creus, el 7 de novembre vota EL PATI NOU!

Si vols més informació: http://elpatinou.wordpress.com/

Image

Banca Ètica a la Universitat

El passat dimarts 22 d’octubre al local d’Enginyeria Sense Fronteres de l’ETSEIB es va realitzar una trobada entre tres de les candidatures que es presenten al rectorat (amb absència de l’equip de la candidatura d’Antoni Elias), una representant de l’ONG Setem, un representant de la cooperativa de serveis financers Coop57 i els i les membres de l’associació. L’objectiu d’aquesta reunió era acostar la campanya ‘Demana Banca Ètica’ promoguda per Setem, FETS i Justícia i Pau als futurs equips rectorals i preparar el terreny de cara a properes col·laboracions de la nostra universitat amb la campanya. També es va fer una proposta conjuntament amb Coop57, els detalls de la qual es detallen a continuació:

  • Incrementar la sensibilització que es realitza a la universitat incloent, per exemple, algunes de les cooperatives sòcies de Coop57 als fòrums o exposicions que es realitzen a les diferents escoles.
  • Oferir suport tècnic i finançament, per part de Coop57, a la creació de cooperatives destinades a l’economia social i solidària.
  • Incorporar ofertes de pràctiques en entitats sòcies de Coop57, mitjançant la creació d’un conveni.
  • Introducció de formació en cooperativisme i associacionisme dins l’oferta docent de la universitat.
  • Oferir finançament a col·lectius que realitzin projectes de recerca que acabin revertint en la societat i que, per tant, no s’acabin venent per exemple a empreses multinacionals.
  • Incentivar l’estudiantat des de la universitat a la creació de cooperatives.

Davant d’aquestes propostes les tres candidatures van mostrar interès i finalment, es va pactar que un cop hi hagi un resultat de les eleccions es farà una nova reunió per començar a concretar punts.

Si voleu més informació sobre la campanya o Coop57 la podeu trobar als següents enllaços:
http://www.demanabancaetica.org/
http://www.coop57.coop/

Presentació ESF uni

Les vacances s’han acabat i tornem a començar el curs amb moltes idees i ganes de dur-les a terme. El primer que tenim previst són dues presentacions per a tothom que tingui ganes de conèixer l’associació i participar amb nosaltres de les activitats que farem.

Les dues presentacions seran Dimarts 17 i Dijous 19 a les 12h al local d’ESF (al passadís de les associacions, penúltima porta). Estarem allà fins després de dinar així que si voleu passar una mica més tard i/o venir a dinar amb nosaltres estarem encantades!

 

Presentació ESF

La qüestió del gènere

Durant aquest quadrimestre, un dels objectius que ens havíem marcat les persones que formem part d’ESF universitat va ser entrar en un tema que no és un àmbit d’ESF d’una manera molt directa, però ens interessava: la qüestió del gènere. Perquè la igualtat encara no és total, encenent la TV ho podem veure fàcilment:

Altres coses no, però les rentadores sempre uniran les mares i filles.

La motivació ha sigut tanta que no hem parat de passar links interessantíssims per les llistes internes, vam fer un petit debat (just abans dels parcials) i està previst fer un taller de gènere molt aviat. Intentar resumir tot el que hem estat fent en un sol post i que sigui comprensible es fa missió impossible.

Aquest debat que estem tenint no ens ha deixat conclusions tancades i sempre acaben sortint temes nous on l’aspecte del gènere és important. Però sabem que existeixen rols i expectatives diferents per a homes i dones, i segur el canvi d’expectatives i rols no ha de ser només en les dones.

El tema de la pressió estètica és un dels més coneguts. Qualsevol dona, sent feminista o no, ho haurà reconegut d’una manera o altra.

Which is the man? Font: Chrish Dunne

L’assetjament sexual com a amenaça permanent, se’ns educa per a estar preparades i atentes a qualsevol senyal.

Canvi de personatges. Font: mike funk

I si volem fer més complex el tema, ho podem fer. Només cal unir el moviment feminista amb altres cultures, perspectives i condicions. Així tindrem una visió més àmplia de totes les realitats, inclosa la nostra.

Què hi ha darrere del teu mòbil?

L’aparició de conflictes en les zones riques en recursos naturals no és casual ni un fet aïllat, sinó un fenomen global on les explotacions respectuoses amb el medi i les persones destaquen per la seva absència. És el que s’ha vingut anomenant la maledicció dels recursos naturals, i que trobem en països rics en recursos energètics fòssils (petroli, gas, carbó) i/o minerals.

Al congo existeix un conflicte armat alimentat pel comerç de coltan. Foto: Natasha Mayers

En un sistema econòmic en competència permanent per a obtenir els dividends provinents de béns escassos, la pugna per a l’obtenció de recursos finits amb un alt valor al mercat desemboca en proteccions mediambientals deficitàries, marcs legals que protegeixen les indústries extractives, sovint transnacionals, que exporten la riquesa del país sense deixar-hi un impacte econòmic positiu, precarització laboral en la zona d’extracció, militarització i criminalització dels moviments d’oposició, i corrupció i connivència entre les autoritats (locals i estatals) i les empreses extractores. Tot plegat en absència de debat sobre la sostenibilitat del model ni les reserves de minerals existents, i en un escenari on es promou la renovació constant dels telèfons mòbils independentment de la vigència de l’aparell actual, així com amb una mort prevista (obsolescència programada) que obliga a desfer-nos del telèfon.

La magnitud dels reptes és elevada i, per tant, les respostes han de provenir de diferents fronts. Tanmateix, i com sempre, és des de la societat civil des d’on és possible afrontar la situació. Cal per tant combinar l’acció individual amb la col·lectiva:

  • Denuncia els Tractats de Lliure Comerç. Les dinàmiques extractivistes actuals estan emparades per un marc legal que protegeix els grans interessos del capital. Un bon exemple en són els Tractats de Lliure Comerç que signen les potències més industrialitzades (Europa, Estats Units) amb països rics en recursos minerals. Aquests tractats suposen a la pràctica una priorització a l’espoli d’aquests recursos per sobre de la protecció dels drets de les poblacions locals.
  • Participa en campanyes contra la impunitat. L’extracció de recursos minerals es porten a terme en estats on el marc legal per protegir els interessos de la població i el medi són clarament deficients o simplement inexistents. En paral·lel, no existeix avui cap instància jurídica internacional i independent a la que els estats puguin acollir-se per denunciar els abusos d’empreses estrangeres que operin dins les seves fronteres. La suma d’aquests dos factors provoca que les empreses operin amb impunitat i es desentenguin dels conflictes que han causat –o directament organitzat- amb les seves operacions. Campanyes com Stop Corporate Impunity exigeixen la fi d’aquesta impunitat.
  • Implica’t per canviar aquest model. Hi ha diversos debats sobre la taula que es troben invisibilitzats: des de la insostenibilitat d’un mètode que explota recursos naturals finits fins a la legitimitat de les indústries extractives com a garants del compliment d’un dret fonamental i profundament democratitzador com és el dret a la informació. Són diverses les organitzacions i col·lectius que treballen en aquesta línia, informa’t sobre les seves activitats i què fan.
  • No rebutgis telèfons que encara funcionen. Per molt que t’hi esforcis, serà complicat està al dia de l’últim model que ha sortit. Reflexiona sobre quines són les teves necessitats reals per comunicar-te, i en base a això decideix si el mòbil que tens ja no serveix.
  • Reutilitza mòbils que encara funcionen. Moltes persones tenim a casa un o més mòbils que van bé, però que per algun motiu hem deixat d’utilitzar. Si busques canviar de mòbil, segur que algú te’n podrà deixar o donar un.
  • Recicla. Si el mòbil ja no funciona, porta’l a una planta de reciclatge d’aparells electrònics o assabenta’t d’alguna campanya de recollida de mòbils.