Taller + Documental “Las Damas Azules”

El pròxim dijous 26 de maig realitzarem una jornada sobre el Dret Humà a l’Aigua, contrastant la nostra visió vers la visió de zones afectades per la falta del recurs hídric, analitzant la problemàtica que viuen a Centre i Sud Amèrica i coneixent les lluites locals a les que Enginyeria Sense Fronteres participa.

TALLER SOBRE ELS PRINCIPÌS BÀSICS DEL DRET HUMÀ A L’AIGUA:
Com ens afecta a nosaltres l’escassetat d’aigua? Quins problemes tenim a Catalunya o Europa? Què creiem que ha de complir el dret humà a l’aigua?
Per què lluitar pel dret a l’aigua? Com afecta la lluita a les dones? Quines són les problemàtiques i què fa Enginyeria Sense Fronteres?

Coneixerem una de les principals problemàtiques de l’aigua amb les dones defensores del seu dret humà a l’aigua, en la zona de Cajamarca, al Perú, en el documental de “Las Damas Azules” realitzat per Enginyeria Sense Fronteres.

https://lasdamasazules.wordpress.com/

SINOPSI DEL DOCUMENTAL:

En 2012, el gobierno peruano da luz verde al proyecto minero Conga, en Cajamarca. No es la primera vez que la minería amenaza con sus proyectos de expansión en esta región. Desde hace más de veinte años, Yanacocha, la mina de oro a cielo abierto más grande de Latinoamérica, pone en peligro los recursos hídricos. En este contexto, desde el corazón de la jalca andina, nace una resistencia femenina sin marcha atrás. Ni los ataques ni el miedo han conseguido parar a estas mujeres que, con convicción y esperanza, levantan la voz de la lucha para preservar la vida, la Pachamama y el agua. Tres años después, Las Damas Azules siguen de pie cantando a la libertad.
Duración: 63 minutos

Finalment obrirem un espai de participació per inquietuds, dubtes i debat.
Esteu tots i totes més que convidades!

jornada dret huma a laigua LDA

 

Anuncis

Banca Ètica a la Universitat

El passat dimarts 22 d’octubre al local d’Enginyeria Sense Fronteres de l’ETSEIB es va realitzar una trobada entre tres de les candidatures que es presenten al rectorat (amb absència de l’equip de la candidatura d’Antoni Elias), una representant de l’ONG Setem, un representant de la cooperativa de serveis financers Coop57 i els i les membres de l’associació. L’objectiu d’aquesta reunió era acostar la campanya ‘Demana Banca Ètica’ promoguda per Setem, FETS i Justícia i Pau als futurs equips rectorals i preparar el terreny de cara a properes col·laboracions de la nostra universitat amb la campanya. També es va fer una proposta conjuntament amb Coop57, els detalls de la qual es detallen a continuació:

  • Incrementar la sensibilització que es realitza a la universitat incloent, per exemple, algunes de les cooperatives sòcies de Coop57 als fòrums o exposicions que es realitzen a les diferents escoles.
  • Oferir suport tècnic i finançament, per part de Coop57, a la creació de cooperatives destinades a l’economia social i solidària.
  • Incorporar ofertes de pràctiques en entitats sòcies de Coop57, mitjançant la creació d’un conveni.
  • Introducció de formació en cooperativisme i associacionisme dins l’oferta docent de la universitat.
  • Oferir finançament a col·lectius que realitzin projectes de recerca que acabin revertint en la societat i que, per tant, no s’acabin venent per exemple a empreses multinacionals.
  • Incentivar l’estudiantat des de la universitat a la creació de cooperatives.

Davant d’aquestes propostes les tres candidatures van mostrar interès i finalment, es va pactar que un cop hi hagi un resultat de les eleccions es farà una nova reunió per començar a concretar punts.

Si voleu més informació sobre la campanya o Coop57 la podeu trobar als següents enllaços:
http://www.demanabancaetica.org/
http://www.coop57.coop/

Presentació ESF uni

Les vacances s’han acabat i tornem a començar el curs amb moltes idees i ganes de dur-les a terme. El primer que tenim previst són dues presentacions per a tothom que tingui ganes de conèixer l’associació i participar amb nosaltres de les activitats que farem.

Les dues presentacions seran Dimarts 17 i Dijous 19 a les 12h al local d’ESF (al passadís de les associacions, penúltima porta). Estarem allà fins després de dinar així que si voleu passar una mica més tard i/o venir a dinar amb nosaltres estarem encantades!

 

Presentació ESF

La qüestió del gènere

Durant aquest quadrimestre, un dels objectius que ens havíem marcat les persones que formem part d’ESF universitat va ser entrar en un tema que no és un àmbit d’ESF d’una manera molt directa, però ens interessava: la qüestió del gènere. Perquè la igualtat encara no és total, encenent la TV ho podem veure fàcilment:

Altres coses no, però les rentadores sempre uniran les mares i filles.

La motivació ha sigut tanta que no hem parat de passar links interessantíssims per les llistes internes, vam fer un petit debat (just abans dels parcials) i està previst fer un taller de gènere molt aviat. Intentar resumir tot el que hem estat fent en un sol post i que sigui comprensible es fa missió impossible.

Aquest debat que estem tenint no ens ha deixat conclusions tancades i sempre acaben sortint temes nous on l’aspecte del gènere és important. Però sabem que existeixen rols i expectatives diferents per a homes i dones, i segur el canvi d’expectatives i rols no ha de ser només en les dones.

El tema de la pressió estètica és un dels més coneguts. Qualsevol dona, sent feminista o no, ho haurà reconegut d’una manera o altra.

Which is the man? Font: Chrish Dunne

L’assetjament sexual com a amenaça permanent, se’ns educa per a estar preparades i atentes a qualsevol senyal.

Canvi de personatges. Font: mike funk

I si volem fer més complex el tema, ho podem fer. Només cal unir el moviment feminista amb altres cultures, perspectives i condicions. Així tindrem una visió més àmplia de totes les realitats, inclosa la nostra.

Què hi ha darrere del teu mòbil?

L’aparició de conflictes en les zones riques en recursos naturals no és casual ni un fet aïllat, sinó un fenomen global on les explotacions respectuoses amb el medi i les persones destaquen per la seva absència. És el que s’ha vingut anomenant la maledicció dels recursos naturals, i que trobem en països rics en recursos energètics fòssils (petroli, gas, carbó) i/o minerals.

Al congo existeix un conflicte armat alimentat pel comerç de coltan. Foto: Natasha Mayers

En un sistema econòmic en competència permanent per a obtenir els dividends provinents de béns escassos, la pugna per a l’obtenció de recursos finits amb un alt valor al mercat desemboca en proteccions mediambientals deficitàries, marcs legals que protegeixen les indústries extractives, sovint transnacionals, que exporten la riquesa del país sense deixar-hi un impacte econòmic positiu, precarització laboral en la zona d’extracció, militarització i criminalització dels moviments d’oposició, i corrupció i connivència entre les autoritats (locals i estatals) i les empreses extractores. Tot plegat en absència de debat sobre la sostenibilitat del model ni les reserves de minerals existents, i en un escenari on es promou la renovació constant dels telèfons mòbils independentment de la vigència de l’aparell actual, així com amb una mort prevista (obsolescència programada) que obliga a desfer-nos del telèfon.

La magnitud dels reptes és elevada i, per tant, les respostes han de provenir de diferents fronts. Tanmateix, i com sempre, és des de la societat civil des d’on és possible afrontar la situació. Cal per tant combinar l’acció individual amb la col·lectiva:

  • Denuncia els Tractats de Lliure Comerç. Les dinàmiques extractivistes actuals estan emparades per un marc legal que protegeix els grans interessos del capital. Un bon exemple en són els Tractats de Lliure Comerç que signen les potències més industrialitzades (Europa, Estats Units) amb països rics en recursos minerals. Aquests tractats suposen a la pràctica una priorització a l’espoli d’aquests recursos per sobre de la protecció dels drets de les poblacions locals.
  • Participa en campanyes contra la impunitat. L’extracció de recursos minerals es porten a terme en estats on el marc legal per protegir els interessos de la població i el medi són clarament deficients o simplement inexistents. En paral·lel, no existeix avui cap instància jurídica internacional i independent a la que els estats puguin acollir-se per denunciar els abusos d’empreses estrangeres que operin dins les seves fronteres. La suma d’aquests dos factors provoca que les empreses operin amb impunitat i es desentenguin dels conflictes que han causat –o directament organitzat- amb les seves operacions. Campanyes com Stop Corporate Impunity exigeixen la fi d’aquesta impunitat.
  • Implica’t per canviar aquest model. Hi ha diversos debats sobre la taula que es troben invisibilitzats: des de la insostenibilitat d’un mètode que explota recursos naturals finits fins a la legitimitat de les indústries extractives com a garants del compliment d’un dret fonamental i profundament democratitzador com és el dret a la informació. Són diverses les organitzacions i col·lectius que treballen en aquesta línia, informa’t sobre les seves activitats i què fan.
  • No rebutgis telèfons que encara funcionen. Per molt que t’hi esforcis, serà complicat està al dia de l’últim model que ha sortit. Reflexiona sobre quines són les teves necessitats reals per comunicar-te, i en base a això decideix si el mòbil que tens ja no serveix.
  • Reutilitza mòbils que encara funcionen. Moltes persones tenim a casa un o més mòbils que van bé, però que per algun motiu hem deixat d’utilitzar. Si busques canviar de mòbil, segur que algú te’n podrà deixar o donar un.
  • Recicla. Si el mòbil ja no funciona, porta’l a una planta de reciclatge d’aparells electrònics o assabenta’t d’alguna campanya de recollida de mòbils.

Recursos naturals i conflicte: el coltan

L’extracció de coltan al Congo es realitza de manera manual. Font: Responsible Sourcing Network

El coltan és un mineral format per òxids dels que s’extreuen niobi y tàntal, essencials actualment en la producció d’electrònica (mòbils, ordinadors,… ). Es tracta de material superconductor, ultrarrefractari (capaç de suportar elevades temperatures), capacitor i molt resistent a la corrosió. Els principals productors mundials són Australia, Brasil i el Canadà i la República Popular del Congo (el país amb més reserves: 80%). Com amb qualsevol altre recurs que s’ha convertit en imprescindible, el control sobre la seva extracció és molt interessant econòmicament. I això a vegades es converteix en problema i no en creixement econòmic pel pais, al Congo existeix un conflicte armat des de fa anys, possiblement la guerra més cruenta des de la segona guerra mundial, i la ocupació militar ruandesa està sent subvencionada pel contraban de coltan.

Aquest conflicte i la seva relació amb l’extracció de coltan i la producció de mòbils s’explica en el documental Blood in the Mobile, que passarem el pròxim dilluns 29 a  les 14h la Sala d’Actes de l’ETSEIB. Després farem un debat amb la participació de la Xarxa d’Entitats per la RD Congo.

Enginyeria Sense Fronteres té un grup dedicat a l’energia i les industries extractives, si en voleu saber més visiteu: http://www.elpreudelabundancia.org/