La Flor de Maig

LA MEMÒRIA COOPERATIVA DE POBLENOU

“La barriada del Pueblo Nuevo es en nuestra ciudad, el baluarte de la
cooperación” (Revista Cooperativa Catalana).
Barri proletari per excel·lència, el Poblenou ha sigut sempre un bressol de
la cooperació social. Un autèntic viver d’experiències d’autoorganització de
la classe treballadora que constituí tota una geografia social d’institucions
autònomes. Un teixit social composat per cooperatives, però també
per societats d’oficis i suport mutu, ateneus, sindicats, mútues, escoles
racionalistes o associacions culturals (corals, grups esperantistes o
excursionistes).

Tant sols des de mitjans de 1870 fins a 1939 hi arrelaren fins a una vintena de
cooperatives obreres de consum, amb noms com la Unió Obrera, la Magnòlia,
La Fraternitat o El Jardí, que encara ressonen a la memòria col·lectiva del barri.

La Flor de maig

Creada el 10 de novembre de 1890 per setze treballadors, sobretot jornalers i boters,
arribà a ser la cooperativa més important de Catalunya amb 1.600 famílies associades.
Tenia cinc sucursals a Sant Martí, de les quals tres al Poblenou. Tres més a la
resta de la ciutat i una granja a Cerdanyola que els permetia l’adquisició directa de
productes agrícoles i ramaders, així com, la celebració d’actes de tot tipus (excursions,
assemblees, congressos). La cooperativa sempre destacà per l’organització de tot tipus
d’actes culturals (conferències, vetllades musicals, obres de teatre); per l’oferiment
d’escola i educació (d’infants i adults, d’alfabetització, d’esperanto), per la capacitat
mutualista i de previsió social (contribuí a fundar una de les mútues més importants
de l’època, la Vil·la de Salut L’Aliança, amb la què mantingué relacions fluïdes i
constants). I en general, per ser sempre a l’avantguarda del moviment cooperatiu, per
exemple en ser la primera en acceptar a la dona com a sòcia de ple dret (1929). La seva
expansió es frenà cap a 1928, quan els mals resultats econòmics i algunes picabaralles
entre juntes, provocaren el principi del declivi del projecte. Després del cop militar, en
plena dictadura, entrà en franca decadència fins als anys 50 quan es malvengueren totes
les seves propietats.

 

http://ateneuflordemaig.wordpress.com/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s